Vitage al país de les mil meravelles

Què passa quan et trobes al bell mig d’una plaça i de sobte es comença a deformar el terra, a créixer arrels immenses i arbres atapeïts fins al cel? Doncs que t’apareix un ésser que diu que és un mag o un geni o un personatge màgic i et diu que et pot fer anar al país de les meravelles on tot és bonic, on no existeix el mal.

I què passa quan et diuen això? Doncs que t’ho creus i li dius al geni que t’hi porti. Sempre he pensat que les oportunitats no s’han de deixar escapar i per això aquest cap de setmana vaig acceptar la proposta del geni i vaig decidir anar a viure al país de les mil meravelles.

Estic cansada de la rutina, de l’olor de pixum, de les males notícies, d’estar sempre buscant feina, dels electrodomèstics que s’espatllen, etc i per això divendres vaig fer la maleta i me’n vaig anar amb el geni. De camí al món ideal, el geni em va anar explicant com és la vida allà: “els teus ulls no veuran coses lletges, sempre sentiràs paraules agradables i d’ànim, la gent del teu voltant et farà riure, tindràs bona companyia, fins i tot les olors, el tacte, els gustos, els sons seran harmoniosos, mai s’hi podrà trobar res que no t’agradi, perquè tot el que hi ha al país de les mil meravelles serveix per fer-te la vida agradable i no com a la ciutat, que hi ha gent, moments i situacions que te l’amarguen. La gent no té enveges, ni rancors, ni lluita per ser la millor, al contrari, tothom es preocupa pel bé de la resta, perquè si no ho fas, pot ser que algun dia algú no ho faci per tu i les coses et comencin a anar malament”.

El geni va estar una bona estona descrivint-me aquest país mentre jo l’escoltava amb atenció i accelerava el pas per arribar-hi ben d’hora. Sóc molt impacient. A banda de les coses extraordinàries, el geni també em va advertir d’una cosa: “aquest país meravellós on no existeix el mal té un sol defecte”.

-I quin és? – li vaig preguntar

-El pas del temps. En aquest país, el temps passa molt de pressa i per tant, l’has d’aprofitar molt.

- Ah.

Vaig seguir la resta del camí en silenci. Per a mi això no és un defecte, si el temps passés lent seria tot molt avorrit. Per a mi era un avantatge això, el geni no sap el que es diu!

Si el temps passés lent, per molt meravellós que sigui el país, la vida seria un infern. El metro no arribaria mai, les classes i la jornades laborals serien eternes i ens adormiríem fent cua al Mercadona. Prefereixo que el temps em passi de pressa.

Per fi, divendres al vespre vaig arribar al país de les mil meravelles i el geni va desaparèixer. És cert, des que hi vaig entrar res no em va molestar. He tingut una companyia fantàstica durant tot el cap de setmana, m’ha fet oblidar la ciutat i les coses que no m’agradaven, i m’ha endinsat en aquest món perfecte. Hem cantat, hem ballat, hem rigut, he sabut què és la suavitat i el bon gust, les agradables converses i les carícies, i he sabut què volia dir el geni quan m’explicava que en aquest país les persones tenen cura de tu i tenen un do especial per fer-te recuperar la il·lusió i la felicitat.

Amb una magnífica companyia vaig passar un cap de setmana fascinant però quan me’n vaig adonar ja tornava a ser dilluns. Havia passat volant!! I va ser quan, dins del meu cap, van ressonar les paraules del geni: “Aquest país té un sol defecte: el temps passa massa de pressa”.