Que tendre!

Què passa quan la realitat supera la història real? Doncs que m'és impossible escriure'n una...i mira que en tinc ganes, m'agrada plasmar la realitat pura i dura a través d'històries i, a més, volia escriure el que em va passar ahir al vespre, ja que vaig ser testimoni d'una història real feta realitat! 
Com que és impossible expressar amb paraules tot el que va passar, em limitaré a enumerar el que més em va agradar, qui diu que els vespres de diumenge són tristos?

M'agrada...
...que em truquis i em demanis si pots venir a veure'm
...sentir l'intèrfon que posa fi a l'espera impacient
...abraçar-te quan entres a casa, sentir el teu cor i la teva escalfor generalitzada
...que et treguis la roba només entrar
...que m'abracis per darrera 
...sentir com parles a les plantes (tot i els teus favoritismes, jeeje!)
...com em mires quan moc la cadira després de sopar
...la teva mirada, els teus ulls
...la tendresa de la teva cara quan dorms
...les carícies inconscients
...que em demanis que et tapi quan dorms (quina barra!! xDD)
...que treguis la panxeta mentre te la mires
...veure't despertar
...els teus xiuxiuejos matinals
...que em despertis amb un petó (però no que marxis)
...i la teva tendresa inacabable


Veus com no es pot explicar amb una història real això?
Ara sóc jo qui et troba a faltar, m'agradaria poder escollir en qualsevol moment un "m'agrada" i rebre-ho a l'instant..si és que ja ho diem sempre, la tecnologia no avança per les coses realment importants: els cotxes ja haurien d'anar sols i l'enyorança s'hauria de pal·liar a l'instant, en qualsevol lloc i moment. Si fos així, ara estaria rebent una calenta abraçada teva! Aish!