dimarts, 10 d’abril del 2012

Ara fa un any...




I em vaig apropar a ella, tímida, amb por, amb el cor a mil. I la vaig trobar molt alta, i molt guapa, impressionant, exòtica, la veritat és que em va intimidar. I vam seure a prendre algo en aquella plaça. I va començar a parlar amb la seva veu dolça, tímida, amb por. I em va enamorar.

5 comentaris:

La veïna que fa un any buscava una altra veïna ha dit...

Jo la vaig veure arribar de lluny decidida i molt alegre. Vaig veure una noia tan maca, natural, senzilla i extrovertida, que els ulls se'm van il·luminar però la veu i el cos es van paralitzar. Vaig trobar-me amb una noia enèrgica i amb molta iniciativa, que em va proposar aquella terrassa per prendre'ns alguna beguda, la qual, minuts després, m'ajudaria a dissimular aquells moments d'intimidació fent un glop o acaronant el got. Els ulls imponents, els cabells mullats, el cos petit i esvelt em van intimidar molt però alhora em van ben enamorar.

La veïna que va trobar una altra veïna sense buscar-la ha dit...

Joo, que bé escrius!!! Preciosa!

la veïna que buscava a la veïna distreta ha dit...

Només escric bé quan parlo de tu, m'inspires :)

La veïna que es va enamorar per un despiste ha dit...

Ets encantadora!

La veïna catxonda ha dit...

de serps!:)))