És la quarta vegada que escolto la cançó i no puc parar de plorar. He agafat el mòbil per trucar-te, necessitava escoltar la teva veu, necessitava tenir-te al meu costat, abraçar-te i sentir la teva escalfor. He decidit no fer-ho per no espantar-te i perquè tampoc sabria explicar-te ben bé que em passa. Simplement m’has fet plorar. És una barreja de sentiments entre alegria, tristor, por...
Alegria per tot això tan maco que estic vivint amb tu i que encara no sóc capaç de creure. Alegria perquè torno a ser jo, perquè em sento amb energia, amb ganes de viure, em sento feliç, molt feliç, i feia anys que no em sentia així.
Tristor, perquè he passat moments molt durs i quan em passen coses maques, sense voler em venen al cap els moments difícils. Suposo que comparo sense voler, m’agrada veure que avanço i que la meva vida està millor que abans; i al pensar en el passat, venen pensaments tristos.
Por a perdre-ho, a que no sigui real, a que algú em digui que no em mereixo coses tan bones i m’ho tregui de cop.
Ja et dic, una barreja de sentiments que m’ha fet saltar les llàgrimes.
Demà apagarem tots els llums, encendrem unes espelmes, tancarem els ulls, i ballarem la cançó de Pastora sense plorar. T’abraçaré ben fort i no et deixaré escapar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada