"El quinto planeta era muy extraño. Era el más pequeño de todos. Había apenas lugar para alojar a un farol y un farolero."
"El principito no osaba confesarse que añoraba a este bendito planeta, sobre todo, por las mil cuatrocientas cuarenta puestas de sol, ¡cada veinticuatro horas!"
"El principito no osaba confesarse que añoraba a este bendito planeta, sobre todo, por las mil cuatrocientas cuarenta puestas de sol, ¡cada veinticuatro horas!"
T'imagines viure en un planeta així?
Tan petit, que mai ens separaríem.
Tan petit, que podríem anar a fer la volta al món juntes sempre que volguéssim.
Tan ràpid, que ens podríem avorrir de veure postes de sol.
Tan ràpid que quan ens estiréssim a veure les estrelles a la nit, semblaria que hi hagués una pluja d'estrelles i ens cansaríem de demanar desitjos.
Tan ràpid, que passarien els dies i els anys al teu costat, i mai ens faríem velles.
Tan ràpid, que em despertaria al teu costat cada minut.
Tan ràpid, que ens passaríem dies i dies fent l'amor.
A que estem esperant per anar a viure a aquest planeta?
2 comentaris:
Jooop, m'has fet emocionar moooolt!!!
Quan et vagi bé marxem, jo aquesta nit em faré la maleta per tenir-la ja preparada.
Quina sort tinc de tenir-te a tu, veïna, poses llum i m'alegres la vida.
Muuuuuuuua
Jo tinc la maleta a la porta, quan arribis, marxem.
Tu si que m'alegres la vida, ets un regal!!
Publica un comentari a l'entrada