Trucada de veïna (l'última de l'any!)

Riiiiiiing!!!
- Diga?
- Vecina!
- Hola!
- Hola, qué tal?
- Bien, por el sur...
- Ya lo sé. Nada, decirte que hasta el año que viene.
-Anda sí, feliz año, vecina!

Cançons de Nadal

Tot i que el Nadal no m'agrada i em fa posar una mica trista, deixo aquí unes cançonetes.

Sóc tan feliç

És la quarta vegada que escolto la cançó i no puc parar de plorar. He agafat el mòbil per trucar-te, necessitava escoltar la teva veu, necessitava tenir-te al meu costat, abraçar-te i sentir la teva escalfor. He decidit no fer-ho per no espantar-te i perquè tampoc sabria explicar-te ben bé que em passa. Simplement m’has fet plorar. És una barreja de sentiments entre alegria, tristor, por...

L'esperança és l'últim que es perd

Des de petita, per aquestes dates nadalenques, sempre sentia un fort nerviosisme, intriga i il·lusió. Tenia ganes que arribessin els dolços, sobretot els de xocolata, que la meva família va emmagatzemant en un armari des de principis de novembre, i els àpats de les festes que com a bona golafre que sóc, m’encantaven. No cal parlar dels regals, que tot i que a mesura que anava creixent eren més intuïtius, no podia evitar rumiar durant una bona estona a la nit què em regalarien el dia següent.  I òbviament,  ja d’adulta, era la primera a llevar-se i qui anava a despertar a la família per a què preparessin els regals de Nadal i que m’enfadava quan veia que s’ho prenien amb calma i primer esmorzaven, es dutxaven i es distreien amb qualsevol cosa. També sentia aquesta il·lusió i intriga quan anava a comprar els regals. Fins i tot, vaig començar a comprar-los a última hora, el 23 o 24 de desembre, perquè no podia suportar el fet d’haver d’esperar dies o setmanes per veure com obrien el regal que havia pensat amb tanta il·lusió i quina cara posarien.

A reveure!!!

JA HEM FET LES MALETES I DEMÀ MARXEM DE VIATGE!!!!

Eclipse de lluna

Recordes que dissabte només arribar a casa em vas dir:

"Hi ha una lluna preciosa"

I al final se'm va oblidar sortir a veure-la. Doncs resulta que era un eclipse de lluna!!! I nosaltres sense saber-ho, quina llàstima!

El quinto planeta

"El quinto planeta era muy extraño. Era el más pequeño de todos. Había apenas lugar para alojar a un farol y un farolero."

"El principito no osaba confesarse que añoraba a este bendito planeta, sobre todo, por las mil cuatrocientas cuarenta puestas de sol, ¡cada veinticuatro horas!"