Els teus somnis

Us imagineu despertar un matí al costat d'una deessa que abans d'obrir els ulls ja parla? D'entrada dit així no sembla gaire plaent, però si us dic que vocalitza les primeres paraules del dia per explicar amb emoció, sorpresa i sensibilitat el somni de la nit anterior, això ja queda més proper a la felicitat, no?
A més, recordeu com és la veu de deessa acabada de llevar: fina, xiuxiuejant i dolça..ah...i un pèl ràpida, també.
Doncs sí, dec ser una mica envejosa, a mi també m'agradaria despertar-me i poder explicar un somni, un somni on hi passessin moltes coses, ja siguin bones o dolentes, amb barreja de gent, llocs, olors, colors i moviments.
Com és possible que no somiï res últimament? O si més no, no recordar el somni? Quin és el truc per viure de nit d'una manera més intensa? Potser és que ja no ho faig ni de dia i per això, tampoc tinc somnis...
Tota aquesta història era per explicar-vos que ahir a la nit me'n vaig anar a dormir emocionada i amb ganes de somiar. Em moria de ganes d'escriure, al dia següent, el meu somni al bloc i per això ahir calia estar concentrada i somiar. Vaig aclucar els ulls pensant, va, veïna, somia coses maques per penjar-les al bloc. I res, no puc explicar res, però estic contenta perquè sé que vaig somiar, visca! Tan sols recordo, però, que va ser un somni desagradable i que enmig del somni vaig pensar: No! no puc estar somiant això, no m'agrada i menys per escriure-ho al bloc! I per això la ment ho va esborrar.
I vosaltres, què heu somiat?