He vingut a salvar-te la vida

Era una tarda xafogosa de Festa Major de Sants. La música sonava dins els carrers guarnits, la gent reia, saltava i cridava, però no era una tarda qualsevol. L'excés d'humitat en l'ambient i d'alcohol i altres drogues als cossos de la gent no eren un bon presagi. Anàvem les dues caminant tranquil·les pels carrers, quan de sobte s'anticipa el que passaria poc després. Només jo sabia que en pocs minuts podria passar un fet desastrós i irreversible.

Del no res va aparèixer una moto que va accelerar al màxim al mig d'un pas de vianants quan, tot just, la senyora que hi passava va rebre una forta bufada de la meva boca i se'n va anar cap enrere. Es va salvar. Tot i això, sabia que quedava menys pel segon accident...Per un altre carrer dels voltants de Sants, els cotxes, motos i camions circulaven nerviosos i la meva companya anava distreta. Què miraves, noia? Es va plantar al bell mig de la carretera, el soroll roent dels cotxes m'ensordia. Havia de salvar una vida. Vaig treure'm de la bossa les calces vermelles, me les vaig posar per sobre dels pantalons i del cel va caure una capa. El meu braç es va estirar, la noia cantava, no se n'adonava què estava passant i la vaig empènyer cap a mi embolicant-la entre els meus braços i la capa. Li vaig dir a cau d'orella: "he vingut a salvar-te la vida, i te la salvaria mil vegades més".
Mai m'havien donat les gràcies amb un petó tan calent i passional. Això vol dir que valora la vida.