Dona'm la mà

En honor a la frase que més ha passejat aquest cap de setmana pel meu cap, et regalo aquestes dues cançons.

DÓNA'M LA MÀ - FELIU VENTURA

 Veig caure l’aigua:
a dolls rellisca pels records,
i, en la memòria, m’òbric pas a cop de cançó.

Sovint hem caminat a prop
sense saber que érem tu i jo.
Pensant que tot estava fet,
vaig descobrir, en tu, un nou gest.

En un local amagat
del centre de la ciutat,
“un tallat i un bombó” s’abracen
darrere la barra: “dóna'm la mà”.

Tenim paraules
per passejar la nostra veu,
i en retrobar-les
sentir el goig de ser rebels.

Sovint, sempre que pense en tu,
s’acosta a mi un bri de llum;
faig la divisa amb els teus ulls
car la lluïssor porta el teu nom.

En un carrer amagat
del centre de la ciutat
“un tallat i un bombó” s’abracen
mentre estels de tela es donen la mà:
“dóna'm la mà!”

FINALMENT - FELIU VENTURA

Ara que m’has donat la mà

I note el fred dels nervis entre els teus dits

Perdona’m si no puc parlar
Però és que el cor em roba l’aire del pit

Ara que m’has donat la mà finalment

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit despert.

Ara que t’he donat la mà

I encaixa suau com els estels en la nit

M’agradaria dibuixar

Una finestra per obrir el demà

Ara que t’he donat la mà finalment

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit despert

Ara que ens hem donat la mà

Hem construït sobre un llenguatge proscrit

Les mil paraules que faran

De la remor de moltes veus un sol crit

Ara que ens hem donat la mà finalment

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit

Voldria córrer als cims i després volar

Tota la nit despert

.

No digues res

Només acosta’t i dóna’m mà