Avui, cap allà a les dues del migdia, les parets de casa meva han començat a moure's, feien unes ondulacions molt estranyes i s'apropaven les unes amb les altres i tot seguit s'allunyaven. Aquests moviments els han repetit fins ben entrada la tarda, quin mareig! Després dels balls sinuosos, s'han posat rígides de nou, he sentit una gran lleugeresa interior però quan ja m'estava relaxant les parets han començat a caure's al damunt meu. Per sort tinc reflexos i les he aturat totes: una amb les mans, una altra amb alguns dits del peu, fins i tot amb el cul i el cap. Sí, sí, una rocambolesca postura... Finalment m'he escapat corrents i les parets, per art de màgia, s'han aguantat i han tornat a la seva posició inicial. El que jo tenia ganes de fer era saltar. A veure quin dia podré fer-ho.
1 comentari:
Tot i que sembles una mica espantada, jo trobo que estàs molt guapa, però m'agrada més quan portes la perruca que et van portar els Reis.
Ara entenc per què volies que el fontaner piqués tota la paret, perquè no se't caigués a sobre. Potser dilluns em puc quedar amb tu i aguantem les parets entre les dues, així no has de fer postures rares (tot i que sé que t'agrada fer posturitas).
A veure si passa ja tot aquest merder, que no m'agrada veure't tan trista.
I si tens ganes de plorar, plora, que jo t'abraçaré ben fort i respiraré pausada i profundament amb el pit enganxat a tu perquè et calmis. I et rescataré de sota les parets per treuret al carrer i que l'aire fred t'acaricie la pell i el Solet et recarregui d'energia.
Publica un comentari a l'entrada