Per fi tinc somnis!

Dues nits seguides amb dos somnis de debò, d’aquells llargs i amb històries estranyes.

El primer somni va succeir entre muntanyes i a un llac brut. Uns paisatges que no m’eren gens familiars ni els he pogut relacionar amb cap lloc concret. Al somni hi apareixien amigues meves, dos homes i un nen. El segon somni, en canvi, passava en un lloc més o menys conegut, l’actual classe de la meva mestra preferida de 2n de primària, amb ella a dins i els seus nens i nenes. També, però, en algun que altre moment hi apareixien uns camps i unes muntanyes, que no coneixia. Ja veieu, dos somnis somiant amb nens i muntanyes. Que curiós!

El segon somni comença a l’escola on treballa la mestra, en una sala on hi ha una nevera. A la classe de la mestra sexi hi havia una altra nevera que s’havia espatllat. Allà estava jo, dient-li a la mestra que podíem canviar la nevera de la sala per la seva, ja que ningú la feia servir. Hi va estar d’acord. De cop i volta, deixo d’estar a l’escola i estic corrent i saltant per un prat. De vegades hi surt un noi d’uns 35 anys corrent també, però altres vegades és una nena d’uns 10 anys que em vol tirar una pilota al cap i fer-me la guitza. Veig el noi corrent, jo vaig darrera seu i sento que, perquè deixin d’empipar-me, haig d’avançar-lo i demostrar-li que jo corro més. I sí, sí, cosa estranya en els meus somnis, però començo a córrer de pressa, sento que malgrat notar el cansament, tinc prou energia i avanço el noi o a la nena, depenent del moment. I un cop fet l’avançament, torno a traslladar-me a l’escola, a la classe de 2n fent de mestra amb la meva mestra preferida. Jo estava dins la classe però a la vegada no era partícip de res, el somni passava com si l’estigués veient per la tele. Al somni, la mestra no ensenyava res, em sorprenia molt que estigués de peu amb els braços plegats i vigilant que els nens i nenes no fessin xivarri. S’anava passejant per les taules tota l’estona. Jo fora del somni, però simultàniament dins de la classe feia el mateix, copiava a l’experta, fins que la mestra va dir que s’havia acabat la classe. De cop i volta, un nen es va aixecar de la cadira i diu “Va, abans de sortir hem de recollir tots els colors, deixar els dibuixos i col·locar bé les taules i les cadires”. En aquest moment vaig flipar pensant que quina gran iniciativa havia tingut aquell nen que feia de mestre a la perfecció, fins i tot vaig pensar “ que repel·lent!”, fins que  vaig descobrir que era el delegat de la classe i era la seva funció.

Pipipipipipipipipiiiiiiiiiii, sona el despertador. Oh, era un somni! I quin somni més absurd! Sort que hi apareixies tu!! J